Gaudim amb contes: L'Elefant Lliure
|
Es diu, es conta i comenten que n'Amu, un jove molt observador i despert, estava molt intrigat. A l'Índia era molt habitual veure elefants forts, poderosos, impressionants, però molt obedients i dominats pels homes i això no ho acabava d'entendre.
Un dia, la seva classe va anar de visista a l'escola més important de tota l'Índia en l'art d'ensenyar elefants. N'Ajay, el seu director, va mostrar-li totes les instal·lacions. Els elefants, amb els seus domadors, feien exercicis als jardins i als parcs adaptats i Amu veia, cada cop amb més sorpresa, totes les coses que els hi feien fer: Tot allò que els mestres volien!!!
Finalment van arribar al lloc on tenien els elefants quan no havien de fer exercicis. Un immens parc ple de pals de llenya clavats a terra, amb una petita i prima cadena cadascun d'ells. De tant en tant, però, hi havia alguns pals trencats o arrancats.
Ajay els va explicar que allò era el lloc on els elefants eren lligats als pals amb les cadenes i així es passaven les hores fins que havien de tornar a fer els exercicis, tres cops cada dia.
Semblen molt prims i febles aquest pals, davant la força d'un elefant. Com ho feu per tal que no els arrenquin i marxin? -Va preguntar, ja del
tot intrigat en Amu
Oh, és molt senzill -li va respondre el director- tu ja saps que els elefants tenen molta memòria. Així, quan són molt petits i encara no tenen força, els lliguem aquí. Ells tenen encara l'esperit lliure i sense límits, i intenten marxar, i comencen a tirar sense parar. Però com no tenen suficient força, una i altra vegada, tiren i tiren i es fan mal a les potes... així fins que un dia, normalment prest, aprenen que són impotents davant dels pals i les cadenes i creuen que ja mai podran desfer-se de les cadenes i deixen de tirar. Aquest aprenentatge -seguí n'Ajay- se'ls queda gravat al cervell per sempre i ja mai més intenten marxar, inclòs quan, com veieu, tenen molta més força de la que seria necessària per trencar les seves cadenes i ningú podria posar límits a la seva voluntat i al seu desig de llibertat, si encara els conservessin.
I aquests pals trencats i arrencats, que són? -tornar a demanar n'Amu.
Ah, a vegades, alguns elefants, pocs, no aprenen mai, segueixen tirant i tirant, fins que tenen suficient força per trencar les cadenes... i marxen -li contestà.
I com és que no aprenen mai? -insistia n'Amu ple de curiositat i d'interès.
Dons perquè són ELEFANTS LLIURES. I quan hom té el cor ple de llibertat, és impossible que accepti les cadenes.
Llegir més contes
MISSATGE DEL CONTE
L'elefant lliure. Els petits secrets de na Maria. Jordi Gutiérrez Jané |
El joc de la setmana:
